1.
que
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron rel 1 [oraciones adjetivas designando cosas o personas] que. El hombre que ha venido hace un momento, l'home que ha vingut suara. El coche que hemos visto esta mañana, el cotxe que hem vist aquest matí. 2 [oraciones adjetivas designando cosas o personas] [indicando persona precedido de prep [...]
|
2.
qué
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj interr i exclam 1 quin -a [pl: quins, quines]. ¿Qué día vendrás?, quin dia vindràs? No sabe qué respuesta darme, no sap quina resposta donar-me. 2 quin -a [pl: quins, quines]. ¡Qué chica más guapa!, quina noia més bonica! ¡Qué ganas tenía de verte!, quines ganes tenia de veure't!3 ¡qué de! que [...]
|
3.
tiempo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [duración] temps. Hace falta mucho tiempo para leer este libro, cal molt de temps per a llegir aquest llibre. 2 [mucho tiempo] temps. Hacía tiempo que no te veía tan contento, feia temps que no et veia tan content. 3 [rato] estona f. ¿Llevas mucho tiempo esperándome?, fa molta estona que m [...]
|
4.
coincidencia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 coincidència. 2 en coincidencia con ensems amb, al mateix temps que, simultàniament amb. [...]
|
5.
entonces
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 aleshores, llavors. 2 del tiempo (o de los días, o de los años) de entonces del temps de l'avior, de l'any de la picor. 3 desde entonces de llavors ençà. 4 en (o por) aquel entonces en aquell temps, en aquells dies. 5 entonces fue cuando... fou aleshores que...6 hasta entonces fins aleshores [...]
|
6.
algún
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj [apócope de alguno delante de masculino] 1 algun -a, qualque. Ha pasado algún coche, ha passat algun cotxe. 2 [en frases condicionales e interrogativas] cap. Si algún día vienes, si cap dia vens. ¿Te queda algún tomate?, et queda cap tomàquet?3 algún que otro alguns, uns quants. 4 algún tanto [...]
|
7.
resollar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: acordar] 1 [respirar] respirar, alenar. 2 [resoplar] esbufegar, panteixar, bleixar. 3 fig [hablar] piular. Hace tiempo que no resuella, fa temps que no piula. [...]
|
8.
credo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 crist credo, crec en un Déu. 2 fig [creencias] credo. 3 en menos que se dice un credo (o en un credo) fig al temps de dir un credo, en un credo. [...]
|
9.
atajar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [tomar un atajo] fer drecera, atallar. 2 p fr guanyar temps. Pondremos un telegrama para atajar, enviarem un telegrama per guanyar temps. v tr 3 [interceptar] atallar, sortir a l'encontre. 4 [interrumpir] tallar, interrompre. Le atajé antes de que dijera una tontería, el vaig tallar abans [...]
|
10.
antiguo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'antic (o des d'antic), des de temps antic, des de fa molt de temps. 7 desde muy antiguo des de fa molt de temps. 8 en lo antiguo en l'antic. 9 estar chapado a la antigua estar fet a l'antiga. 10 lo antiguo el que és antic, les coses antigues. 11 venir de antiguo venir de lluny. m pl 12 antics. Los [...]
adj 1 [de la antigüedad] antic -iga. 2 [viejo] antic -iga, vell -a. Una antigua costumbre, un antic costum. 3 [cesado] ex-. Es el antiguo director, és l'exdirector. 4 [pasado de moda] antic -iga. Un sistema antiguo, un sistema antic. 5 a la antigua (o a lo antiguo) a l'antiga. 6 de antiguo d'antic (o des d'antic), des de temps antic, des de fa molt de temps. 7 desde muy antiguo des de fa molt de temps. 8 en lo antiguo en l'antic. 9 estar chapado a la antigua estar fet a l'antiga. 10 lo antiguo el que és antic, les coses antigues. 11 venir de antiguo venir de lluny. m pl 12 antics. Los antiguos eran politeístas, els antics eren politeistes. |